Història dels teus avantpassats (conte Cromanyó)
La cosa va anar així. L’home de Cromanyó va entrar a la càlida cova, perquè volia practicar uns sons guturals i rítmics que se li havien acudit. Però a dins hi havia la dona de Cromanyó de la tribu veïna, que estava dibuixant uns episodis de caça a les parets. Tots dos van grunyir a tall de salutació. Ell va observar els dibuixos i va aplaudir, ella va escoltar els sons guturals (l’home cantava síl·labes i es picava la panxa per portar el ritme). A ella li va semblar que l’home de Cromanyó tenia molt de talent per fer aquells sons repetitius, i per fer-l’hi saber el va convidar a fruita. Ella, a la tribu, s’encarregava d’escriure els episodis de caça a les parets, sí, però també tenia una altra feina (viure només de la literatura de Cromanyó era difícil), que consistia a recol·lectar fruita. Va anar cap al forat de pedra en forma de cup on hi havia amuntegats els grans de raïm que havia recollit un mes enrere. Va veure que, per culpa del pes, els de més avall s’havien convertit en líquid. Va sucar-hi el dit i el va llepar. Quin gust més estrany i bo. Va deixar-l’hi llepar a l’home de Cromanyó.
Ell va fer una ganyota de sorpresa. Mai havia tastat un aliment tan espirituós i que li sacsegés l’ànima d’aquella manera. Llavors, ella va treure’s el got de fusta de la cintura i va agafar líquid del fons del receptacle de pedra. Va beure’n i també va fer la ganyota alegre que ell havia fet. Les galtes se li van colrar, va fer salts i bots. Ell també va beure i va picar-se el pit amb els punys. Els dibuixos de les parets es van començar a moure. Tots dos van emetre un so curiós, un xisclet estrident: “Viiii!” Perquè beure aquell líquid els tornava uns déus. Es van abraçar, fent tentines, i van acoblar-se entre grunys de plaer. Ella va decidir que aquell homínid havia de ser el seu fecundador. I aquella fermentació és la causa per la qual tu, milions d’anys després, vas néixer.
