5/6: Podem desaprofitar una pilota de partit

AIXÒ QUE ANOMENEM el procés no pot durar sempre, té per força un temps acotat. Com diu un amic meu, una cosa és el procés i una altra és la història. Hi havia història abans del procés i n’hi haurà l’endemà. El procés no és la partida: era, en el millor dels casos, una pilota de partit que -amb moltes dificultats- el sobiranisme podia tenir a favor. Pot ser que el sobiranisme acabi no guanyant aquesta pilota de partit, en termes de tennis. Però això no vol dir que hagi perdut la partida. Potser el match ball no es va guanyar en les eleccions plebiscitàries, potser s’havia perdut abans, en la gestió del 9-N. O potser s’està perdent ara mateix, amb la negociació dels pressupostos. És important, però no decisiu. Encara que es perdi el match ball, la partida continua. I cal continuar-la jugant. I per jugar-la l’independentisme té actius importants: el govern del país, una possible majoria social, una feina feta en el camp internacional, un adversari polític descol·locat i rígid... Quan un jugador de tennis desaprofita un match ball no abandona la pista ni se sent derrotat. Tampoc no està content, esclar. Sap que la partida continua. I que encara la pot guanyar. (I que encara la pot perdre, si s’enfonsa.)