Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Jordi Pons

És la veu dels partits del Barça a COMRàdio. Avui n'hi ha, de partit, i a més és un derbi. Sense opció de títol de Lliga, això sí

Em llevo cap a les deu i esmorzo amb la meva parella, la Jessica. També és periodista i sempre comentem la jugada a primera hora. Ben aviat aniré cap a la ràdio, cap al campament base, que és a tocar del Camp Nou. És dia de partit, però hem de fer també el programa de dos quarts de tres. Agafaré tots els diaris, esportius i generalistes, passaré per diverses webs i per les xarxes i escombraré l'actualitat.

Fins aquí tot serà a força d'automatismes, i després ja veurem. Si puc aniré a dinar amb la parella o la família, però depèn de l'actualitat; a vegades toca improvisar i potser només surto a fer un mos. Toca derbi, que sempre és un partit especial, però hauria estat diferent si el Barça s'hagués pogut proclamar campió.

Arribaré al camp cap a les cinc. Porto 16 anys fent aquesta feina i m'agrada gaudir de l'estadi buit. I és un bon moment per aclarir les coses, per interioritzar el partit i poder comunicar després sensacions. La transmissió arrenca a les sis, conjunta amb en Sergi Mas i la gent que fa Espanyol. Després, i en això som únics, a COMRàdio el partit és blaugrana per FM i blanc-i-blau per OM.

En principi acabem a les onze de la nit, tot i que si hi hagués hagut títol i celebració segurament hauríem allargat. Són coses que decidim sobre la marxa. Quan s'hagi acabat tot, necessitaré dues hores ben bones per poder emergir altre cop a la superfície. Acabes esgotat mentalment i físicament.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT