Publicitat
Publicitat

Fer Kony famós! Jo m'hi apunto

Des de l'aire, el paisatge de la regió d'Ituri, al nord-est del Congo, és fabulós. Hi domina el verd intens dels boscos, de la selva i dels conreus ben regats, i el blau brillant d'un cel que després de les pluges ha quedat ben net de núvols. Quan toques terra l'impacte de la bellesa del paisatge desapareix de cop i et quedes impressionat per l'extrema pobresa de la gent; el fang per tot arreu, els plàstics que tapen les barraques, mig de terra mig d'uralita; les dones, carregades d'aigua, menjar i tot el que la força els permet arrossegar, i una munió de nens per tot arreu.

Aquestes imatges, típiques de l'Àfrica rural, no les podrà veure per una bona temporada Thomas Lubanga, un dels habitants de la regió. És famós perquè és el primer condemnat pel Tribunal Penal Internacional (TPI), la instància judicial mundial que té la responsabilitat de jutjar crims atroços comesos per líders polítics, dictadors i sàtrapes arreu del món. Els jutges han declarat Lubanga culpable de crims de guerra i de reclutar nens soldat mentre dirigia una de les milícies que van sembrar el terror a Ituri durant anys. La instrucció del cas ha estat molt complexa i la feina de la fiscalia, criticada i controvertida. Però ningú no pot dubtar que la justícia internacional acaba de fer un altre pas decisiu en la direcció d'acabar amb la impunitat de crims terribles, sobretot quan tenen lloc lluny de la mirada occidental.

Durant la dècada dels 90 el caos, la violència, les guerres interètniques i la lluita pels recursos naturals van transformar vuit països del centre de l'Àfrica en autèntics camps de la mort. Uns quatre milions de persones van perdre-hi la vida i sovint era impossible distingir-hi una guerra civil d'una de transfronterera.

Si tenim en compte com estaven les coses, en els últims temps s'han viscut transformacions remarcables. Ruanda, per exemple, escenari d'un autèntic genocidi, ara és un exemple d'estabilitat i progrés. Fins i tot s'ha convertit en el país del món que té el percentatge més alt de dones al Parlament i al capdavant dels ministeris. D'altres, com ara la República Democràtica del Congo (RDC), avancen molt més lentament. Allà, la dimensió de la tasca és molt més gran en tots els aspectes: un territori immens, un país desestructurat i desmembrat i una corrupció que devora la regió.

Aquestes guerres queden segellades amb processos de pau difícils, lents i sovint frustrants que exigeixen una tenacitat diplomàtica internacional remarcable, recursos de tot tipus -com ara forces de pau de l'ONU o de la UE-, molta voluntat política de líders amb visió de futur i també justícia exemplaritzant. Per això la sentència contra aquest milicià es crucial. Per les víctimes i perquè envia el senyal que la impunitat es pot trencar fins i tot als indrets on la llei és vaporosa. Molts diran que Lubamba no és cap dels peixos grossos que varen alimentar la màquina de matar al centre de l'Àfrica. Tot i així, és una excel·lent notícia per a les criatures esporuguides -nens i nenes fugits d'altres poblets després de patir tot tipus d'inclemències- que la delegació europea rebia a Bunia el juny del 2003. Per a la justícia mundial, també.

Joseph Kony, ja famós pel vídeo viral que la setmana passada va recórrer com una ventada les xarxes socials, és un altre d'aquests esgarrifosos esbirros de la jungla centreafricana. Líder d'una guerrilla sectària que porta el nom -ni més ni menys- d'Exèrcit de Resistència del Senyor, és un fanàtic sàdic que a través del segrest i de la violència més brutal recluta per al seu exèrcit nens i nenes d'una zona fronterera de milers de quilòmetres entre Uganda, Sudan del Sud, la RDC i la República Centreafricana. Sorgit de les lluites internes d'Uganda, quan la seva ètnia s'enfrontava a abusos de forces del president Musseveni, amb el temps embogí i aprofità que els seus crims passaven desapercebuts: no significaven cap amenaça per a l'estabilitat regional i no posaven en joc interessos internacionals.

El vídeo sobre Kony és controvertit i criticat pel seu punt de vista superficial i purament occidental. Per mostrar amb arrogància que les solucions vénen de fora. Per cercar l'efectisme de l'impacte emocional. Al seu promotor l'han acusat d'intentar resoldre els problemes més complexos de l'Àfrica des del còmode sofà de casa seva a San Diego. "Doneu-nos 30 dòlars per la campanya. Farem Kony famós. Cap govern podrà dir que no sap el que fa", resumeix el film.

Sí, tot sembla un joc fàcil des de la moderna Califòrnia. Sí, Lubanga no era famós ni a Europa ni als EUA i va acabar fa cinc anys davant del TPI, que ahir el va condemnar. Però si Kony ha de ser famós per ser detingut i asseure's davant dels mateixos jutges, jo m'apunto a difondre qui és!

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT