Publicitat
Publicitat

Tovallons negres

Lee Harvey Oswald

Cada temporada espero que comenci, de nou, el debat 59 segons , no només perquè m'encanta com ho fa la Cristina Puig, que n'és la presentadora, sinó perquè em subjuga la idea del programa. Els tertulians tenen torns de 59 segons per enraonar (i valoro que no sigui precisament un minut, sinó que sigui menys d'un minut). Però com que tots sabem que el tertulià, en general, sempre s'allarga i que, si fos per ell, estaria tota l'estona parlant, els del programa s'han empescat una idea, que figura que n'és el tret distintiu. Quan s'han consumit els 59 segons, el micròfon del tertulià desapareix. Mitjançant un mecanisme (qui sap si de politges, qui sap si gràcies a un senyor que és a sota la taula) el micròfon baixa i es fa fonedís (i no cal que en fem cap interpretació metafòrica). Així doncs, quan passa això deixem de sentir el tertulià. La frase que està dient, sigui quina sigui, es queda a mitges. Tot i que, és cert, de vegades, si és molt interessant li donen una moratòria. I en aquest cas el micròfon diligent torna a pujar.

Sempre m'imagino que un dia el debat de 59 segons tractarà no pas de les solucions a la crisi, del futur d'Esquerra o de si s'ha de portar uniforme a l'escola, sinó d'altres qüestions. Per exemple, la mort de Kennedy. M'imagino el tertulià expert en magnicidis que, de cop, diu: "Senyors, senyora..." I afegeix: "Els voldria fer una revelació que, sens dubte, canviarà el curs de la història. He sentit moltes teories sobre la mort de Kennedy, però jo avui els voldria revelar qui el va matar. Mirin, jo hi era present mentre el seu assassí va prémer el gallet. S'ha parlat de Lee Harvey Oswald, i segurament volen saber si va ser ell. Doncs bé, l'assassí de Kennedy va ser..." Però no té temps de més. El micròfon baixa i les seves paraules es perden per sempre.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT