L'evolució de Pujol, el perdó a Euskadi

Diuen que aviat mirarem la televisió quan ens doni la gana, i de fet ja és del tot possible, però la crisi n'ha fet disparar el consum (som més a casa), les xarxes socials l'han revitalitzat (comentar-ho en directe a Twitter és tota una experiència) i hi ha programes que encara són un esdeveniment. L'has de veure. Molta gent lamenta la coincidència horària del 30 minuts de TV3 i el Salvados de La Sexta en les nits del diumenge. S'entén, perquè hi ha un públic, entre el qual m'incloc, que els vol veure tots dos, els vol veure al moment que els fan, vol estar pendent de les reaccions, i ha de decidir quin deixa per l'endemà. Demà Jordi Évole porta Jordi Pujol als espectadors de tot Espanya amb el seu missatge renovat sobre la independència, una radicalització que ell diu que no és seva, sinó del context. És una idea poc escoltada i gens aprofundida fora de Catalunya, i és probable que tingui impacte. Serà un baròmetre de com ens veuen. És simptomàtic que Évole sigui l'únic que s'atreveix a plantejar en una tele espanyola preguntes incòmodes, temes tabús, i de forma tan eficient i directa. Demà el destí de les graelles ho fa coincidir amb un 30 minuts on etarres penedits demanen perdó a familiars de víctimes del terrorisme en trobades discretes. Gairebé tinc ganes que ja sigui demà a la nit, però vaja, crec que sabrem esperar i aprofitar el cap de setmana.