L’explosió del Challenger: un abans i un després

Era el 28 de gener del 1986. Les 11 del matí, hora local a Florida. La CNN cobria en directe un esdeveniment històric. El llançament del transbordador espacial Challenger amb set astronautes a bord. L’espectacularitat i emoció d’aquella missió feia que milions de persones i sobretot moltes criatures estiguessin pendents d’aquella retransmissió. Una de les tripulants era una mestra d’escola reconvertida per a aquella operació en astronauta, Christa McAuliffe.

John Zarrella era el periodista enviat al Kennedy Space Center per la CNN. Recorda el fred que feia aquell dia i la intuïció que tornarien a endarrerir la missió. Però no va ser així. A les 11.38 del matí s’enlairava el transbordador Challenger i setanta-tres segons més tard explotava al cel. Des d’on era Zarrella només distingia un petit núvol i el que semblaven uns focs artificials que sortien del darrere. Es van mirar entre els companys de premsa però no acabaven d’entendre si allò era normal. Zarrella es va dirigir corrents al punt on tenia el càmera, Steve Sonnenblick: “Vaig pensar que ell, amb els seus objectius de llarg abast, ho hauria pogut veure millor”. “Steve, què ha passat?” “Ha explotat”. Només em va sortir un “Oh, Déu meu”. Zarrella no estava en directe. Qui narrava era el periodista Tom Mintier des dels estudis de la CNN. En les imatges es pot comprovar que en el moment de l’explosió Mintier tampoc ho va interpretar com una tragèdia. Es pensava que dos petits coets s’havien separat del transbordador. Però la veu enoffdel responsable de la NASA va advertir: “Hi ha una situació delicada. Òbviament hi ha alguna cosa que no ha funcionat bé”. I silenci. La veu de la NASA era cada vegada més tremolosa i nerviosa. Zarrella recorda: “Vaig córrer a la sala de premsa i era un caos. Els reporters demanàvem al cap de premsa de la NASA que ens portessin a la plataforma d’aterratge. Crèiem que si la tripulació s’havia salvat haurien activat el pla per avortar la missió i tornarien”. Els crits i les discussions van ser molt fortes, però es van acabar de cop quan els van comunicar que el vehicle dels astronautes havia explotat. A Zarrella l’esperaven molts mesos cobrint les conseqüències del desastre més gran de la NASA i també mesos de malsons amb explosions de coets. La tragèdia del Challenger en directe va suposar un gran impacte per a la societat nord-americana. A la dècada dels 80 teníem un món sense xarxes socials, ni mòbils, ni internet. Qualsevol catàstrofe trigaves hores a veure-la si és que hi havia càmeres al davant per gravar-la. El canal de notícies CNN va canviar, en part, aquesta manera de retransmetre l’actualitat. Obria una finestra en temps real a les cases de la gent, on podia passar qualsevol cosa.