21/3: L’oferta catalana de refugi és decent i és oportuna

La carta del president Puigdemont a Brussel·les oferint acollir 4.500 refugiats a Catalunya és una iniciativa, per damunt de tot, decent. En el marc del drama humanitari, aixecar el dit amb sinceritat i oferir-se a participar en una solució en la mesura de les pròpies possibilitats és una cosa que cal aplaudir, la faci qui la faci. Però, a més, és una decisió oportuna, també des del punt de vista estratègic. Contra la campanya que presenta el sobiranisme català com una versió local dels populismes europeus, contra les males connotacions que la paraula nacionalisme té a Europa —perquè descriu unes posicions polítiques que mai no ha tingut històricament el catalanisme—, el govern de Catalunya es desmarca amb claredat del pitjor que tenen aquests moviments, als quals no ens assemblem: el tancament, la insolidaritat, la xenofòbia. I, a més, agafa el govern espanyol amb el peu canviat. Per una qüestió discutible de competències, Soraya surt carregant-se iradament una proposta que es veu positiva i queda associada, per tant, a una posició antipàtica, tancada i insolidària. És una iniciativa intel·ligent. Si no fos també decent, podrien dir que és oportunista. Però com que és sobretot decent, és oportuna.