Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Maria assumpció Vilà

És la síndica de greuges de Barcelona i avui presenta el balanç del 2010. La seva feina la fa feliç i és curiosa per naturalesa Cada dia em llevo a dos quarts de vuit, sort que sona el despertador perquè dormo molt bé. Esmorzo només un cafè amb llet, i agafo el metro cap a la oficina. En arribar pregunto si hi ha alguna novetat o alguna cosa urgent. Reviso la premsa, i les noves entrades que hi ha hagut a través de la web per comentar-les amb l'adjunt. Avui és un dia especial, tant per a la sindicatura com per a mi. Presentem l'informe del 2010 en roda de premsa. És la primera que faig d'ençà que sóc síndica, i és important que ens expliquem bé perquè és una bona manera d'arribar a la ciutadania. Fa setmanes que estem ultimant l'informe i crec que hem fet una bona feina. Estic molt contenta amb l'equip, quan vaig accedir al càrrec ja estava fet i m'han ajudat molt. Quan s'acabi aniré a dinar amb l'adjunt i la cap de gabinet per comentar la jugada. Sempre aprofito l'hora de dinar per fer coses de feina. Fa 25 anys que no vaig a dinar a casa. Després tornaré a l'oficina a signar les cartes que han de sortir per donar resposta a algunes qüestions. A la tarda aniré a fer una xerrada en una entitat social que treballa amb persones disminuïdes. En faig moltes, de conferències, i encara en faré més. És important que ens coneguin perquè pensin en nosaltres quan alguna cosa no rutlla. M'agrada molt el contacte amb la gent. Quan s'acabi aniré a sopar a casa. Ja em trobaré el sopar fet i serà el moment d'estar amb la família i posar-nos al corrent de tot.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT