Matas no hi sent ni parla (i abans no hi veia)
Fa uns mesos, en videoconferència des de la presó de Segòvia amb el Parlament de les Illes Balears, es va declarar sord. Fa dos dies, davant del jutge Castro, es va quedar mut. D’un temps cap aquí, cada vegada que a Jaume Matas, president que fou del Govern Balear, se li demanen explicacions una mica serioses sobre el que va ser la seva gestió i la del seu executiu, resulta que li agafen problemes que l’envien a l’otorinolaringòleg, ell que sempre va ser tan loquaç.
És possible que hi hagi ciutadans que encara no ho hagin entès o que no ho vulguin entendre, però les institucions de govern ens representen a tots i, per tant, si tenen comportaments vergonyosos, la seva vergonya és la vergonya de tots. Jaume Matas és un home que va aprofitar la màxima dignitat institucional possible, que és la de presidir el govern del seu país, per practicar la delinqüència. No és una opinió d’un columnista (jo, en aquest cas) a les pàgines d’un diari, sinó que són fets provats per la justícia. Com a ciutadà o contribuent, a mi això em provoca una sensació francament violenta.
Convé sempre recordar que, quan Mariano Rajoy era candidat a la presidència d’Espanya (el candidat més mediocre que mai s’ha vist en aquestes latituds, recordem que va ser incapaç sempre de guanyar-li ni un debat a algú com Zapatero), es va personificar a Palma per afirmar que Jaume Matas era un magnífic president: “Ha fet amb les Balears el que nosaltres farem amb tot Espanya”.
Segurament és l’única vegada que Mariano Rajoy ha complert la seva paraula. El lladronici que el PP hagi pogut practicar a nivell estatal fa temps que és molt més que presumpte, i es correspon fil per randa, en efecte, amb el model extractiu que Matas va definir amb el seu famós lema: “Aviat i fora por”. No els varen tremolar ni per un moment les cames fins que la justícia i la Sindicatura de Comptes varen començar a reclamar factures. Això ha dut a la presó tant un president del Govern Balear (el mateix Matas) com una persona que havia presidit el Consell de Mallorca i el Parlament illenc (Maria Antònia Munar). Torno a dir que, si és cert que els dirigents polítics són un reflex de la societat de la qual sorgeixen (i penso que és cert), els ciutadans de les Balears podem estar particularment orgullosos.
A Matas el reclama ara la justícia per l’anomenat cas Son Espases, en què el nostre president delinqüent hauria actuat com a missus (amb comissió milionària, esclar) al servei dels interessos de finançament del seu partit i d’un senyor de Madrid anomenat Florentino Pérez, que va rebre la llicència per a la construcció d’un hospital que va ultrapassar els vuit-cents milions d’euros mitjançant un concurs que tot indica que estava manipulat. Matas, com és de suposar, només va ser el tonto útil en aquesta història, i és per això que ara li pertoca a ell comparèixer davant de la justícia, i no als susdits Florentino o Mariano. La sordmudesa sobtada de Matas expressa que el PP potser sí que paga traïdors, però no fracassats.
