22/3: No veig clar el viatge d’Obama a Cuba

I probablement no es podrà veure clar del tot fins que veiem quin és el seu efecte: si ajudar a una bona transició de Cuba a la democràcia o a col·laborar amb la perpetuació del règim castrista. Certament, la diplomàcia i el diàleg són simpàtics, sempre. Però els règims autoritaris o totalitaris són especialistes a fer-s’ho venir bé: el que per a les democràcies és realpolitik per a ells és un aval per mantenir-se sense canvis. Franco va ensenyar el camí en la visita d’Eisenhower. I Castro ha fet un parell de coses, abans de la visita d’Obama, que no ajuden a l’esperança: detencions d’opositors democràtics i dissidents en una manifestació pacífica i una entrevista amb Maduro. Potser és la xuleria del feble. Potser l’evolució de Cuba cap a la democràcia necessita aquest camí: com que el castrisme és un règim tan hereu del Barroc espanyol, i fa tan seu el lema del sostenella y no enmendalla, potser perquè hi hagi canvis és imprescindible que el règim digui que no canvia res. És a dir, canviar la realitat, al preu de mantenir la retòrica revolucionària i patriotera. Però de moment Obama sembla que, pensant en el seu mercat interior, prefereixi reforçar Castro fent-se el simpàtic que empènyer la democràcia sent antipàtic.