Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

No mentiu però no ens digueu la veritat

És dur que un conseller com Mena digui que més de la meitat de la gent que és ara a l'atur no trobarà feina. Ho va fer basant-se en estudis que com a economista li semblen versemblants i que el convencen de la necessitat de formar millor les noves generacions per evitar que continuï passant. Intentar entendre com va el món no sempre és sinònim de rendir-se, i els mals estructurals no es resolen d'un dia per l'altre. Ahir, davant de la polèmica, companys que entenen de política em deien que un conseller no pot dir-ho mai, això. Encara que ho pensi, pregunto jo, que no hi entenc? Partits que quan manaven no van aconseguir que l'atur deixés de créixer li van demanar la dimissió perquè diuen que assumir en públic la impossibilitat de reduir-lo del tot desanima. I esclar que desanima. ¿Però preferim que no ens digui el que creu? ¿Ens estimem més un conseller que ens prometi reduir tot l'atur, encara que no s'ho cregui? ¿O n'hem de trobar un que s'ho cregui, amb el risc que s'ho cregui perquè no hi entén prou? Critiquem els polítics per hipòcrites i per fer falses promeses i els linxem quan ens diuen el que realment creuen, si la seva veritat ens sembla amarga. No sé si es pot assumir que política i sinceritat són incompatibles i parlar alhora de regenerar la política. Potser tocaria avançar en el debat real de les mesures per combatre l'atur estructural, que hi ha feina i pressa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT