Publicitat
Publicitat

Poesia de la lluita pels mots

Era quasi mitjanit del divendres 25 de maig quan vaig sortir de ca nostra amarat d'eufòries. L'eufòria del triomf del Barça en aquell camp on bascos i catalans estaven agermanats, que fou un comiat saborosíssim per a l'amic Pep Guardiola. I l'eufòria d'anar a un bell acte d'una lluita cultural que corr pels pobles de Mallorca com un vent civilitzador: llegir vint-i-quatre hores seguides en defensa de la llengua catalana i en contra de la política lingüística el govern Bauzá. Mentre caminava pels carrers de Santa Maria del Camí pensava en el títol d'aquesta campanya: Enllaçats per la paraula . En arribar a la biblioteca de Cas Metge Rei ja vaig veure un llaç gegantí amb les quatre barres que ha esdevingut el símbol dels lluitadors pel català i que ocupava tot el frontis de la façana. A l'interior de la biblioteca hi havia una gentada de tota casta i condició entre llibres i revistes.

Al fons de la sala, rere una taula, amb un petit faristol, un micro i una petita flama, amb el mateix llaç senyerenc de fons damunt les prestatgeries, un lector llegia les aventures i desventures de Lluís Llach en el seu exili parisenc. Era un regidor, Guillem Ramis. En acabar va pujar-hi una al·lota, es va presentar com a Margalida Ferragut, va dir que era infermera de l'Hospital Joan March, un dels dos que vol tancar el govern, i que era allà per lluitar contra les retallades en la sanitat i l'educació i en defensa del català. Es va posar a llegir un fragment de La plaça del Diamant , de Rodoreda. Després un al·lot amb calçons curts es presentà com a Miquel Carbonell i va llegir dos contes de Quim Monzó del llibre Uf, va dir ell . Una senyora d'una seixantena d'anys, Joana Ferrer, va dir pestes contra l'actuació del govern Bauzá aquest primer any de mandat, recordà que era el cinquantenari del Diccionari Alcover-Moll i el cent cinquantè aniversari del naixement d'Antoni Maria Alcover, i ens donà gust al cuc de l'orella amb tot un conjunt de definicions magnífiques de mots del diccionari. Un bergant d'uns tretze anys que nomia Jaume Florit va dir que el govern Bauzá era una vergonya nacional i va llegir dues rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó. Un senyor gran, Miquel Servera, va dir que no s'hauria pensat mai que tornàssim al terrible franquisme que ell havia sofert des de petit i assegurà que això que vivíem era neofranquisme clar i llampant. Va llegir diverses Horacianes de Miquel Costa i Llobera.

I anaven passant les hores de la nit. Aquest cronista assegurà que la millor lluita per la llengua catalana d'un escriptor era escriure bé i va llegir uns fragments del llibre Homes i ocells de Blanca Llum Vidal, en què la llengua es converteix en música, i fragments de Llefre de tu . La lectura va durar vint-i-quatre hores, i per aquella tribuna hi passaren actors com Simón Andreu, escriptors com Antoni Serra i Biel Massot, metges com Carles Amengual, professors i alumnes del Col·legi Melcior Rosselló i del Ramon Llull, l'equip de redacció de la revista Coanegra , els Amics de la Vall de Coanegra, membres de l'Obra Cultural Balear, de l'Associació de la Memòria Històrica, la batlessa, Rosa Vich, regidors del PSM i Esquerra Unida i, fins i tot, un del PP i, sobretot, molts de veïns del poble que llegiren tota casta de textos. M'ha entusiasmat aquesta trinxera cultural, encara que puc entendre que la crispació que produeixen les paraules i els decrets llei del govern Bauzá -les retallades econòmiques, socials i lingüístiques- també es reflecteixi en nombroses manifestacions i mobilitzacions molt àmplies, en l'ocupació de la conselleria de Cultura per part de 60 universitaris i en una mala fi d'escridassades multitudinàries en llocs tan diversos com Manacor (on li llançaren dues llengües de porc), Inca, sa Pobla, Pollença, Santa Margalida i Eivissa.

Bauzá assegura que té " la autoridad de la mayoría silenciosa de las urnas " i responsabilitza les esquerres de ser còmplices de "fascistas y violentos ". Alts càrrecs del PP fonen les paraules catalanista i batasuno i anomenen els manifestants catasunos ; el conseller de Turisme, Carlos Delgado, es dirigeix als estudiants universitaris així: "Iros a casita a estudiar, que es lo que tenéis que hacer ". Alguns membres representatius del PP com l'expresident Cristòfol Soler i el batle de Manacor, Antoni Pastor, critiquen amb força aquest trencament de la política lingüística de consens. Moltes formes de lluita noves, poètiques i sense precedents, moltes formes originals de revolta travessen l'arxipèlag illenc: vius i ungles!

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT