Què faig amb la meva manta?
Ja em disculparan la pregunta domèstica, però deu fer cosa de dos anys un cosí meu em va regalar una manta amb els colors i l’emblema del Barça. Jo no sóc futboler, la veritat, però el meu cosí sí que ho és, i va trobar que era gentil i adequat obsequiar-me amb la famosa manteta del Futbol Club Barcelona. He de dir que, al marge de les meves desafeccions futbolístiques, n’he tret bon partit, mai més ben dit, perquè durant dos hiverns consecutius, no extremadament rigorosos però hiverns al cap i a la fi, s’ha mostrat com una manteta fiable i calentona, a la qual es podia recórrer sense patiment durant les nits de fred, especialment al sofà i en companyia del meu gat, que no sé si ja els ho havia dit però es diu Mitchum i aprofita per saludar-los.
Ara bé. Hem entrat de bell nou dins l’estació càlida i ara que som de ple dins la primavera no ens queda ja més remei que esperar l’estiu, cosa que temo i que només puc esperar que no sigui tan bèstia com el que vam tenir l’any passat. Arribats a aquest punt de l’any, agafo la manteta del Barça i la deso dins l’armari, juntament amb la resta de la roba d’hivern, només faltaria.
Ara bé, enguany em veig obligat a fer-me una pregunta fins ara insòlita: ¿i si resulta que la meva manteta és il·legal? ¿I si és anticonstitucional? ¿I si el meu cosí em va endossar, aprofitant la meva innocència, un missatge encriptat contra la indissoluble unitat d’Espanya? I si el pobre Mitchum, encara que no ho vulgui, resulta ser un gat subversiu i antisistema, per haver jagut tantes i tantes vegades damunt d’aquesta manteta?
Són preguntes compromeses, que tenen una resposta difícil davant de la fiscalia espanyola i davant del govern (sempre en funcions) que presideix Mariano Rajoy, que és un home que es fuma un puro mentre contempla com la convivència sempre fràgil entre els pobles d’Espanya es fa a bocins de mala manera a causa de l’acció o de la inacció del seu executiu. Però mentrestant ens queda la inquietud de si podrem exhibir un tatuatge de dibuixos animats, o qualsevol altra bandera que no sigui la nazi, perquè aquesta sí que es veu que està permesa. Mentrestant, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, que pel que es veu és obligatori que surti cada dia en els mitjans de conunicació opinant sobre alguna cosa, afirma que a ell li sembla molt bé que es prohibeixin les estelades als camps de futbol perquè els centres esportius no són Parlaments i perquè ell no aniria a un partit de futbol amb una bandera de Ciutadans. Ens permetríem respondre-li que els Parlaments tampoc no són paradetes de peixateres i, que sapiguem, ni Ciutadans ni cap altre partit polític no té cap bandera, sinó com a màxim un logotip més o menys hortera i fins i tot alguna imatge del seu líder en pilotes. Cosa que no sé si és anticonstitucional, però sí profundament agressiu a la vista. Jo, per si de cas, m’apresso a penjar una estelada ben gran al balcó de casa meva, i a qui no li agradi que no la miri.
