Recordant el senador McCarthy
El govern del regne del rei Felip ha engegat un decret de nova planta. A partir d’ara podrà sotmetre a escrutini qualsevol euro que es gasti la Generalitat. Diu el ministre del ram, Cristóbal Montoro, que “no és una intervenció” però el cas és que -ho llegíem ahir a l’Ara.cat- els capitostos locals hauran d’informar “l’interventor general” de totes i cadascuna de les despeses de l’executiu. Amb una habilitat que hauria aplaudit l’amic Iván Denísovich, el govern del regne incorpora a la pàgina web d’Hisenda “un botó del pànic” on “els funcionaris, les grans empreses o els alts càrrecs de l’executiu autonòmic podran denunciar” a l’executiu central (de Madrid) situacions que els semblin “sospitoses” de catalanufes.
Així doncs, una fotocòpia que parli de la presentació d’un llibre d’en Sánchez Piñol podria ser sospitosa de despesa sediciosa. I el sou del presentador de l’Info K del Super3, que, a parer de segons quin funcionari, pot ser sospitós d’adoctrinament. I el meu, no cal dir-ho. I els nassos de làtex que s’han gastat per a la caracterització del personatge de Rajoy de Polònia. I l’assegurança d’accidents de l’actriu que fa de Soraya Sáenz de Santamaría al mateix programa. I el pa de motlle per als canapès de l’últim acte de l’Institut Ramon Llull. I la subvenció que tingui aquest diari, que acull, entre altres coses, aquest article. I la benzina de l’autocar que va portar el públic al programa Divendres, dimecres passat, on l’actor Nigel Planer, el que feia de Neil a Els joves, va parlar del procés d’independència de Catalunya. I qualsevol manifestació, paper, butlleta, activitat que es dugui a terme per part de la Generalitat pot ser sotmesa a escrutini, de la mateixa manera que alguns pares escruten les butxaques dels fills, per si de cas hi troben xeringues o propaganda electoral del partit animalista. A Catalunya, qualsevol euro que gasti la Generalitat és sospitós, excepte els que pugui fer servir per treure entrades per a Ocho apellidos catalanes.
