25 de setembre: paraules per no dir

FIGURA QUE LES PARAULES serveixen per dir les coses. Però de vegades serveixen per no dir-les. O a vegades per dir no-coses. Per donar entitat a conceptes buits. Hi ha paraules que remeten a objectes, tangibles o intangibles, i hi ha paraules que són com una mena de globus: tenen el volum i l’aparença d’un concepte, però al seu interior només hi ha aire. El filòleg Victor Klemperer cita Talleyrand quan diu que de vegades el llenguatge serveix per ocultar el pensament. En el llenguatge del nostre debat públic apareixen de tant en tant paraules d’aquesta mena, que fan ràpidament fortuna (i molt sovint cauen també ràpidament en desgràcia). Cadascú té les seves, les paraules que creu que serveixen per no dir i li semblen globus inflats i buits. Si jo hagués de triar les meves, les paraules que miro d’evitar perquè crec que no volen dir res, me’n surten unes quantes. Posem-ne cinc, per exemple: sinergia, empoderar, processisme, gentrificació i neoliberal. Altres en tindran unes altres. Aquestes cinc prefereixo no dir-les perquè em fa l’efecte que han estat posades en circulació no pas per entendre’s, sinó per desentendre’s. Diuen que parlant s’entén la gent. Depèn. De moltes coses. També de les paraules que es fan servir.