23/4: Sant Jordi és una formidable festa cívica; no tant literària

Com a ciutadà és una festa magnífica que genera orgull i eufòria. Des de la perspectiva literària (i literatura i llibres no són sinònims) té efectes més ambivalents. Sant Jordi significa al nostre país l’eclosió del que podríem anomenar el comprador ocasional: la persona que compra un llibre a l’any, en molts casos per regalar. Gràcies a Sant Jordi, aquest segment de mercat agafa una volada, una força, un percentatge del pastís editorial més gran que en altres llocs. I això fa que el nostre món editorial dediqui també un esforç superior, de vegades desproporcionat, a generar el producte precís per a aquest comprador ocasional, que precisament per això no participa en els circuits i els argumentaris literaris. En general les editorials fan llibres per a lectors. El gran fenomen de Sant Jordi fa que la nostra indústria faci molts més llibres per a no-lectors. Que s’han de vendre per raons diferents, no literàries, molt de conjuntura. I sense voluntat de fidelitzar lectors. Això desautoritza la festa? En absolut. Primer, perquè tothom té dret a fer el que vulgui. Però com que la festa de Sant Jordi té tantes virtuts, no n’hi neguem cap de les que té ni li atribuïm aquelles que no té.