Publicitat
Publicitat

Euram vs. turismofòbia

El que el ministre Nadal anomena turismofòbia és en realitat un debat necessari, urgent i inevitablement complex sobre el model turístic actual

El ministre espanyol d’Indústria, Energia i Agenda Digital, Álvaro Nadal, va fer el ridícul la setmana passada a la ITB, la Fira Internacional del Turisme de Berlín, en declarar, davant dels mitjans internacionals, que a Catalunya i a les Balears s’hi havia estès una nova malaltia anomenada turismofòbia, és a dir, odi al turisme i els turistes. Per tranquil·litzar els turoperadors que l’escoltaven atònits, va destacar així mateix que la turismofòbia en realitat només es produïa per “qüestions polítiques”, un invent dels malvats governs autonòmics d’aquelles terres estranyes. Recordem que Nadal va accedir al ministeri presumint d’un suposat doctorat a Harvard que en realitat no tenia, una impostura que a qualsevol país normal li hauria costat el càrrec. Però aquí el tenim, denunciant de manera completament irresponsable una inventada turismofòbia de les dues destinacions turístiques més importants d’Espanya enmig del més influent dels fòrums internacionals sobre turisme.

És molt possible que el coneixement de Nadal sobre Catalunya i les Balears sigui precisament el que n’hagi obtingut com a turista, en algun congrés de les Noves Generacions del PP. El que ell anomena turismofòbia és en realitat un debat necessari, urgent i inevitablement complex sobre el model turístic actual, per cercar-hi alternatives o solucions que permetin evitar el risc més que evident de la saturació o, dit d’una altra manera, que la gallina dels ous d’or se’ns acabi morint d’èxit. És un debat en el qual, molt més enllà dels polítics que ens governen, ja s’han implicat tots els agents del sector (petits, grans i molt grans), i que qualsevol ministre amb competències sobre turisme hauria de tenir a dalt de tot de la seva agenda, digital o manual, en lloc d’aprofitar la primera fira mundial sobre aquesta indústria per fer la punyeta als governs que no són del seu partit.

Per això són molt importants iniciatives com la jornada L’hora de les decisions, que l’Institut Ignasi Villalonga i el setmanari El Temps van celebrar fa uns dies a València, per fer “balanç de greuges i reivindicacions conjuntes” dels territoris de l’Euram, acrònim d’Euroregió de l’Arc Mediterrani, formada per les Balears, Catalunya i el País Valencià, a més d’Andorra i la Catalunya Nord. Allà es va reunir la plana major dels governs presumptament turismofòbics, així com el bo i millor de l’empresariat i dels experts en economia, per repassar el present i plantejar el futur d’una de les principals regions econòmiques europees, que té la particularitat que ja existeix però que encara ho té tot per construir. Començant pel corredor mediterrani, una estructura cridada a ser una potència de primera magnitud pel que fa al transport de mercaderies i persones, i que per descomptat hauria de tenir una importància decisiva en l’evolució del nostre turisme en les pròximes dècades. Perquè el turisme és una cosa massa important per deixar-la en mans de ministres ignorants, maldestres i irresponsables.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT