Sigles i gentilicis

El partit Demòcrates de Catalunya (DC), que és una escissió d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i que forma part de Junts pel Sí (JxS), s’ha queixat del nom nou que ha triat l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), que ja no va en coalició amb Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i, per tant, ja no és Convergència i Unió (CiU), vatua el wok. El nom nou que han triat (en assemblea) és Partit Demòcrata Català (PDC), que, efectivament, és un nom molt semblant al de Demòcrates de Catalunya (DC). Els Demòcrates de Catalunya proposen, per no dur als jutjats els seus rivals, quatre mesures. Que es diferenciï l’estètica d’un partit i de l’altre. Que se’n diferenciï el logotip i la marca. Que se’n diferenciï el color corporatiu i que no es faci servir el gentilici “demòcrates” per parlar d’ells.

Diria que els antics convergents (els anomenarem així durant molt de temps, com qui esmenta les “antigues pessetes” cada cop que parla d’euros) estaran molt d’acord en les tres primeres mesures. No copiaran el color ni el logo de DC, però tampoc dels altres. No se’ls acudirà triar el blau, que és del PP, o el carbassa (perdó per no dir taronja ), que és el de Ciutadans, o el vermell, que és el del PSOE. En canvi, ni ells ni nosaltres podrem complir la quarta. Els del Partit Popular (antiga Alianza Popular) són “els populars” (com devien preveure en triar el nom). I els d’Esquerra són “els republicans”. Els de Ciutadans no són “els ciutadans”, si de cas són “els de Ciutadans”.

Solucions? Pedaços. Podem anomenar “pedeçaires” els antics convergents, com també diem “cupaires” dels de la CUP, perquè dir-ne “populars” no sona bé. Però no crec que els antics convergents s’ho empassin. Suposo que ells s’imaginaven que a Catalunya, a la llarga, parlaríem, com a Amèrica, dels republicans i dels demòcrates. L’altra solució és la del Duran de Polònia. Podem dir-ne sempre “convergents de la punyeta” (CP).