Soraya i De Gea

Soraya Sáenz de Santamaría diu que “la reforma del Tribunal Constitucional enforteix l’estat de dret”. S’ha equivocat d’ordre. Enforteix el dret de l’estat. I per justificar (que no caldria, eh?) que ara a Espanya ja no hi haurà separació de poders, s’ha preguntat això: “En quin país democràtic i en quin estat de dret les resolucions no es compleixen?” Home. Depèn de les resolucions. A Espanya, l’altre dia, sense anar més lluny, l’Audiència de Las Palmas va deixar sortir de la presó l’àvia empresonada per haver construït casa seva en un espai protegit. Es va tenir en compte que la dona no volia enderrocar la casa perquè hi acollia la família.

Hi ha resolucions que no són pròpies d’un estat de dret, com no deixar votar una nació, que a sobre et paga les despeses sumptuoses que tu decideixes. Als que volen ser espanyols ja els està bé (no he sentit mai que se’n queixin) seguir pagant la manutenció de Felip VI. Jo ho trobo immoral i medieval i preferiria que els diners es destinessin a pagar la manutenció dels penúltims refugiats que acaben d’arribar a Europa.

Un estat de dret, doncs, no és el mateix si vius a Porrera que si vius a Dunkeld, perquè si vius a Dunkeld, a part de tenir les destil·leries al costat, tens el govern britànic, que et deixa votar. Si vius a Porrera tens els cellers al costat, sí, però de votar “nasti de plasti”, que diria el conseller Homs.

Com que estic totalment a favor d’aquesta nova mostra de valentia pepera, jo no m’aturaria aquí. Aprofitant l’embranzida proposo que també canviïn l’hora amb efectes retroactius. Des del 31 d’agost s’ha de decretar que vivim amb l’hora del Regne Unit. D’aquesta manera ja es pot justificar el fitxatge de De Gea. Amb la nova llei el fax sí que hauria arribat a temps, que és el que han de fer els faxos en un estat de dret.