Publicitat
Publicitat

Tots detesten Orwell

Segons explica Nadezhda Krupskaia, Lenin va assistir al final de la seva vida a una versió dramatitzada de The cricket on the hearth de Dickens. Va trobar tan intolerable "el seu sentimentalisme de classe mitjana" que en va marxar enmig d'una escena. L'anècdota la recull George Orwell en un article sobre Dickens el 1939, un any després del seu Homenatge a Catalunya . Efectivament, diu, Dickens era un burgès. No va ser ni un escriptor proletari ni un revolucionari social. "Tots els seus herois tenen mans suaus". Si transmet algun missatge, es redueix a una aparent bajanada: "El món seria decent si els homes es portessin decentment". Però els homes es porten de mil maneres diferents i aquesta és la naturalesa de la vida en comú. La bajanada és només aparent perquè no és "tan superficial com sembla". És un consell filtrat per molts segles de cristianisme. A més, a l'Europa cristiana defensen la idea de fraternitat universal fins i tot els que la violen. Certament, els intel·lectuals marxistes o feixistes només trobaran en Dickens pura "moral burgesa", però Orwell ha après al front de l'Aragó i molt especialment als carrers de Barcelona que la vida política no és precisament un idil·li intel·lectual, cosa que els processos de Moscou i l'aliança entre Stalin i Hitler li van confirmar. Ràdio Moscou va arribar a denunciar el bloqueig naval britànic de l'Alemanya nazi com un atac bàrbar a la civilització. El sentit de la història d'Orwell simplement no va poder resistir l'embat de la seva pròpia biografia. Per això sosté polèmicament, contra la intel·lectualitat britànica d'esquerres, que "Dickens va ser capaç d'expressar de manera còmica, simplificada i, per tant, memorable la decència natural de l'home comú".

A mesura que Orwell anava deixant enrere el passat comunista, anava comprenent que la ingenuïtat amb què la gent corrent s'aferra als seus valors és una vacuna contra el potencial nihilisme de les idees polítiques abstractes. En els prejudicis quotidians intueix una clara expressió de salut moral. Durant la joventut havia considerat estúpida la moralitat burgesa, però ara, mentre contempla atònit que els mateixos intel·lectuals que es proclamen internacionalistes no tenen cap problema a acceptar Rússia com la seva nova pàtria, s'estima més aquesta estupidesa que la suposada intel·ligència de les grans teories emancipadores, tan allunyades de les condicions concretes en què viuen els homes. Segons el seu parer, els intel·lectuals d'esquerra només estan disposats a prendre en consideració les dades de la realitat que poden reescriure com un capítol de la seva visió teòrica del món. No entenen els petits valors quotidians de la gent corrent, la importància del gest educat, de la privacitat i de la propietat privada i es mostren molt contraris als valors familiars. Troben la família massa prosaica, conservadora i passada de moda. Aquest és el missatge central de 1984 . Però malgrat la brillantor ideològica dels grans ideals revolucionaris, quan es tracta de triar entre la identitat de classe i la identitat nacional, els obrers no tenen dubtes. Orwell va ser el primer a observar que, per mobilitzar els soviètics contra els alemanys, Stalin no apel·lava a la solidaritat de la classe obrera, sinó a la defensa de la Mare Rússia contra l'invasor.

Orwell ens ha deixat un gran interrogant pendent: ¿I si la moralitat popular, amb totes les seves contradiccions, fos més digna de respecte que els grans valors, suposadament purs i universals?

Epíleg al París del 1947. Al Tabou, el petit cafè del carrer Dauphine que aplega l'esquerra existencialista parisenca, Boris Vian toca la trompeta i Juliette Greco fa de cambrera. Merleau-Ponty acaba de publicar a Les temps modernes un article en defensa de Stalin que Simone de Beauvoir s'afanya a aplaudir, perquè -diu- Stalin ha sabut subordinar la moral a la història "amb molta més rotunditat que qualsevol existencialista". Cosa evidentment certa. Al Tabou, amb l'única excepció de Camus, tots detesten Orwell.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT