Publicitat
Publicitat

EN OFF

Somiar Truites

No entenc que Julian Assange hagi de patir aquest assetjament, ni que una vaga putegi innocents viatgers d'un llarg pont, no m'agrada l'únic nom que sona per a la successió del PSC, tampoc que el PP amenaci de guanyar les eleccions, ni que a Guardiola el deixin sol davant les feres, em deprimeixen els llums de Nadal que ja s'han encès i els anuncis de torrons... No suporto el mes de desembre. Vull escapar-me d'aquesta realitat. Necessito evadir-me. Preferiria somiar truites.

Sóc al meu llit, tinc el cos relaxat i la consciència encara no m'ha abandonat del tot. Em trobo en aquell precís moment en què es confonen realitat i fantasia. Imagino un escenari on una petita orquestra està tocant. Els músics duen barretina, pijama i una granota groga al cap. Hi ha un DJ corpulent i unes siameses vestides amb lluentons vermells. I liderant aquest món màgic, un músic francès que viu a Céret i un cantautor de Sabadell. Potser no sona a gaire glamur, però jo els admiro i els envejo profundament. Són dos monstres que fa temps que van a la seva. Dos esperits lliures que han abandonat la realitat per endinsar-se en el món dels somnis. I són damunt l'escenari per fer el que saben fer, el que fa anys que fan. Pascal Comelade vesteix amb la seva inclassificable música les particulars històries d'Albert Pla. Són autèntics somiatruites. I són aquí per explicar històries i passar-s'ho pipa. I jo em deixo emportar per la seva estranya poètica i viatjo amb ells.

Quan em desperto llegeixo als diaris que el meu somni es va fer realitat en un teatre de la ciutat. No conec millor antídot per defugir les festes i els temps que ens envolten. Avui s'acaba al Lliure però comencen gira. Jo estaria molt pendent de les places per on passarà la petita orquestra somiatruites. Altament recomanable.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT