26/8: El fet religiós

CONTRA MOLTES profecies del XIX i el XX, el món del segle XXI no es pot entendre ni explicar sense el fet religiós. I hi és extremadament sensible. Uns nois de Ripoll volien, amb un argumentari religiós, destruir esglésies a Barcelona i matar tants infidels com fos possible. Charlie Hebdo fa una portada sobre els atemptats de Barcelona i l’acusen d’islamofòbia. A Bilbao, editen (i prohibeixen) un cartell en què es presenta un Crist crucificat, dividit a talls com els que es fan a les carnisseries. En molts carrers de Catalunya hi ha pintades que animen a cremar esglésies. Són només uns quants exemples. El fet religiós és aquí, al centre de gairebé tot. I no sabem què fer-ne, el nostre món no sap com relacionar-s’hi. Sense perseguir les religions, sense fer veure que no hi són, sense tractar amb un paternalisme condescendent (i selectiu) els missatges d’odi que es llancen amb argumentari religiós. Amb una certa coherència: és difícil condemnar Charlie Hebdo per islamofòbia i aplaudir els cartells de Bilbao com a festiva llibertat d’expressió. Respectant el fet religiós, però exigint al fet religiós -a totes les expressions religioses!- respecte pels principis democràtics essencials i compromís actiu amb els drets de les persones.