16/12: Una anècdota cubana

AEROPORT DE L’HAVANA, matinada. El vol de Cubana de Aviación a Madrid porta un retard ja de 24 hores: van cancel·lar-lo la vigília, han tornat a convocar els passatgers sense gaires explicacions. Fan tots els tràmits, arriba l’hora anunciada i el vol no surt. Passa una hora més, dues. Ningú no explica res. Ni quan el vol desapareix del tauler d’anuncis. El passatgers porten 27 hores esperant. El personal respon amb evasives contradictòries. S’intueix que hi ha avió, però que falta algun obscur tràmit burocràtic. Llavors comença un modest motí dels passatgers. Primer demanen informació, amb tensió creixent. Després, crits més forts, soroll, xiulets. Avancen en comitiva com una manifestació cap a seguretat exigint parlar amb algun responsable. Allà els aturen. No passen, però tampoc no se’n van. Cinc minuts després els diuen que ja poden embarcar. I res més. Estan segurs que el retard no hauria estat només de trenta hores sense aquest gest modest de protesta. Els qui l’encapçalen són passatgers amb passaport espanyol, alguns amb samarretes del Che, dient que tot això no va, que passa massa sovint, que si ningú no protesta continuarà passant. La major part dels cubans els demanen que s’ho prenguin amb paciència i amb resignació.