3/02: Ara, xenòfobs

EL PORTAVEU DEL PP, el senyor Casado, ha acusat el sobiranisme català de portar a l’interior el totalitarisme i la xenofòbia. El totalitarisme no és nou, com a acusació. La xenofòbia sí. D’entrada, sembla que hauria de ser possible entre gent civilitzada discutir sense insultar. I xenòfob és un insult, i dels pitjors. I sembla que un portaveu no hauria de fer servir una paraula tan dramàtica sense poder-la justificar. Diu Casado que certes accions de la Generalitat “duen a l’interior una xenofòbia, una exclusió de qui no pensa com tu”. Xenofòbia no vol dir exclusió del discrepant. L’operació Catalunya del govern del PP, exclusió i persecució del discrepant ideològic, és xenofòbia? Xenofòbia és odi a qui ve de fora, a l’estranger. Quin component xenòfob pot acreditar en el gruix del sobiranisme català? La xenofòbia de l’extrema dreta, a Catalunya, no milita precisament en el sobiranisme. Casado insulta per alimentar un discurs polític: que el sobiranisme és cosí germà de Trump i Le Pen. Per poc que es conegui la realitat catalana ja es veu que això no s’aguanta per enlloc. Si una cosa té el catalanisme és una enorme vocació inclusiva. Casado ho ha de saber. Llavors l’insult no és ni desconeixement ni excitació. És trista estratègia.