5/11: L’Estat són ells

QUAN ET MIRES la llista del nou govern espanyol, trobo que més interessant que les biografies dels ministres són els seus arbres genealògics. Pot semblar injust: les persones són responsables de les seves biografies, no de la seva genealogia. Però no és un judici de valor, no parlo del que cada un té d’específic i de personal, sinó del que molts d’ells comparteixen. Pertanyen a famílies de servidors de l’Estat al llarg de generacions, en situacions i règims diversos. Un món que ha arribat a generar una concepció patrimonial de l’Estat: l’Estat és d’ells. Com que estan repartits desigualment entre un parell de partits, tant ara com en els vells temps dels partits dinàstics, poden arribar a acceptar l’alternança limitada, en règim de bipartidisme. Però quan tenen la sensació que poden ser desallotjats de la direcció de l’Estat damunt del qual estan acampats (tal com deia Azaña: una casta acampada damunt del país) poden moure mans i mànigues perquè tot continuï igual. I aquesta vegada les han mogut amb menys pudor, ensenyant més les tripes del poder, del que mai no s’havia vist en democràcia. No poden ni imaginar que els prenguin el volant del seu Estat. I, òbviament, no poden ni imaginar ni tolerar que els en prenguin un trosset.