21/12 Fins i tot la UEFA

D’EUROPA ESTANT moltes vegades no s’acaben d’entendre algunes de les coses que passen a Catalunya. La paraula nacionalisme hi té males connotacions. Les reivindicacions d’independència s’associen a l’extremisme o al populisme. L’exhibició de símbols independentistes es considera una expressió agressiva, gairebé violenta. I, en un primer moment, molts organismes europeus actuen amb recel o rebuig. Però quan s’adonen que en el cas català allò que aquí anomenem nacionalisme és l’expressió de la vella virtut republicana de l’amor al propi país, quan veuen que la demanda d’independència és democràtica i socialment central i que l’exhibició de símbols independentistes és molt més festiva que agressiva, com a mínim s’asseuen a negociar. És el que ha fet la UEFA amb el Barça, després d’haver prohibit l’exhibició d’estelades als partits de Champions. Ha entès, ha negociat i ha retirat la prohibició. És a dir, ha fet el que és normal. Quan Margallo deia que una Catalunya independent vagaria per l’espai sideral eternament, perquè ningú no la reconeixeria, ignorava que els països normals actuen com la UEFA, fins i tot quan tenen recels: s’informen i negocien. Ell donava per descomptat que tots, fins i tot la UEFA, actuarien com el govern espanyol.