Publicitat
Publicitat

DIETARI VV

17/03: ‘Incerta glòria’

L’ESTRENA D’UNA PEL·LÍCULA tan rodona com Incerta glòria aporta algunes possibles reflexions. El potencial d’una indústria cinematogràfica que és capaç de fer una pel·lícula ambiciosa amb una producció a la mida, precisa: ni ostentosa ni precària. El potencial també d’una tradició literària amb històries de validesa universal a partir d’una mirada local. La possibilitat de fer, per part d’Agustí Villaronga, una pel·lícula a partir de la formidable novel·la de Joan Sales que no és ni una traïció al text ni la seva traducció redundant en imatges. Els interessen coses diferents de la mateixa història, i per tant es complementen. I, sobretot, la sensació que encara té sentit aportar diferents mirades sobre la Guerra Civil, amb ulls contemporanis. No tant per repetir obvietats i llançar-nos-les els uns al cap dels altres. Tampoc per alimentar dogmes simplistes. Més aviat per explorar les zones fosques, els llocs d’intersecció, les paradoxes. Això no vol dir neutralitat davant de la guerra. Es pot ser no gens neutral i no amagar les atrocitats de cap dels dos bàndols. I no oblidar una constatació que es fa a la pel·lícula: ser d’un bàndol o de l’altre depenia de com veies el món, de la ideologia, però també de la geografia: d’on t’havia enxampat la guerra.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT