Publicitat
Publicitat

DIETARI VV

9/03: La llei seca i la màfia

SEGUINT AQUESTS DIES el judici del cas Palau, he recordat una cosa que vaig escriure fa molts anys, quan vaig cobrir com a periodista el cas Juan Guerra (el germà d’Alfonso Guerra) a Sevilla. Parlava llavors del finançament dels partits. I recordava que, als Estats Units, la llei seca va acabar sent el gran motor de la màfia. Algú amb molt bona intenció va prohibir la fabricació i distribució de begudes alcohòliques. Però la gent continuava volent beure alcohol. Allò que, tractat d’una manera realista a través de la llei, podia ser controlat i endreçat, quan quedava fora de la llei no desapareixia sinó que se situava en el terreny obscur: es destil·lava i es venia alcohol clandestinament i al final tot quedava en mans de la gent que es plantava pel seu compte al marge de la llei, dels espavilats i dels penques. I els qui traficaven a les fosques per sota la taula -perquè estava prohibit fer-ho a la llum per damunt de la taula- acabaven fent més coses, i algunes pitjors, que fabricar i distribuir alcohol. D’una idea positiva, fins i tot puritana (però poc realista), com prohibir l’alcohol en va acabar sortint una cosa negativa com l’enfortiment de la màfia. Això no convertia els culpables en innocents. Però explicava coses.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT