9/03: La llei seca i la màfia

SEGUINT AQUESTS DIES el judici del cas Palau, he recordat una cosa que vaig escriure fa molts anys, quan vaig cobrir com a periodista el cas Juan Guerra (el germà d’Alfonso Guerra) a Sevilla. Parlava llavors del finançament dels partits. I recordava que, als Estats Units, la llei seca va acabar sent el gran motor de la màfia. Algú amb molt bona intenció va prohibir la fabricació i distribució de begudes alcohòliques. Però la gent continuava volent beure alcohol. Allò que, tractat d’una manera realista a través de la llei, podia ser controlat i endreçat, quan quedava fora de la llei no desapareixia sinó que se situava en el terreny obscur: es destil·lava i es venia alcohol clandestinament i al final tot quedava en mans de la gent que es plantava pel seu compte al marge de la llei, dels espavilats i dels penques. I els qui traficaven a les fosques per sota la taula -perquè estava prohibit fer-ho a la llum per damunt de la taula- acabaven fent més coses, i algunes pitjors, que fabricar i distribuir alcohol. D’una idea positiva, fins i tot puritana (però poc realista), com prohibir l’alcohol en va acabar sortint una cosa negativa com l’enfortiment de la màfia. Això no convertia els culpables en innocents. Però explicava coses.