09/03/2017

10/03: El problema és el com?

1 min

ENTORN DEL PROCÉS cap a un referèndum d’autodeterminació a Catalunya s’ha tornat a reproduir aquests dies una vella paradoxa: alguns dels que es queixen amargament i denuncien iradament que certes coses d’aquest procés no s’estan fent bé són els qui més han impedit que es fessin bé des de bon començament. Critiquen que no es convoqui un referèndum legal alguns que no estan disposats a considerar legal cap mena de referèndum. Exigeixen que hi hagi un referèndum pactat alguns que no volen pactar res. Demanen que no es facin servir procediments d’urgència alguns que només voldrien més temps per poder-ho fer avortar amb més eficàcia. Segurament no tot es fa bé en aquest procés cap al referèndum o com a mínim hi ha un marge per a la discussió. Em sembla formidable que es discuteixi com es fan les coses -els ritmes, les mesures, les formes- quan creus que les coses s’han de fer de la millor manera possible, per estratègia i per raons de fons. Però és més estrany que es discuteixi com es fan les coses quan el que es creu és que no s’haurien de fer de cap manera. Em sembla una mica hipòcrita denunciar iradament el com si en el fons el que no acceptes és el què. Seria com si et critiqués per anar descalç aquell qui t’ha pres les sabates.

stats