15/12: Que la vida no ens distregui
ELS PROJECTES revolucionaris del segle XIX i de la primera meitat del XX van ser molt poc vitalistes. No els interessava gaire la vida: els interessava més l’economia, la lluita de classes, la revolució... Ara alguns d’aquests projectes revolucionaris, que semblaven condemnats per la història, tornen a treure el nas i a revifar, potser perquè el model que els va vèncer fa anys ensenya avui algunes de les seves esquerdes i també perquè està caducant la memòria del fracàs de les utopies del XIX. No sé si en aquesta segona edició mantindran aquell to antivitalista que van tenir a la primera. Aquest antivitalisme del XIX es veu molt clar en l’exposició sobre les arquitectures del desig que hi ha al CCCB. Els revolucionaris del XVIII pensaven en la vida, i per tant també en el sexe. Els de la segona meitat del segle XX i començament del XXI, també. En el sexe i en el plaer i en l’art: en la llibertat, en definitiva. En canvi, els del XIX i la primera meitat del XX pensaven en una altra cosa. Abans del XVIII, els místics haurien dit que no deixis que la vida et distregui de Déu. Els revolucionaris del XIX, que tornen, deien que la vida no et distregui de la revolució, que és el que és veritablement important (més que la vida).
