17/12: Suspesos en comunicació

IMAGINEM QUE el govern espanyol vol contractar un assessor de comunicació per a la política sobre Catalunya: tenim un problema perquè estem quedant davant de l’opinió pública catalana i, sobretot, davant de la comunitat internacional, com uns intransigents immobilistes que ni dialoguen ni ofereixen solucions. Davant un encàrrec així, nascut de la sensació que el sobiranisme està guanyant la batalla de la imatge, l’assessor presentaria un eficacíssim pla de comunicació per aconseguir la imatge de sensibles i comprensius. Però m’imagino el govern negant amb el cap. És que tenim un altre problema: hem de convèncer el món que som dialogants però al mateix temps hem de complir la promesa feta als electors i als socis parlamentaris que serem implacables i contundents contra el sobiranisme català. Llavors, la pregunta de l’assessor: ¿vostès volen que una cosa sigui vista pels seus electors com una prova de fermesa, i que la mateixa cosa la interpretin els catalans i la resta del món com una prova de disposició al diàleg? Doncs no quadra. Tot es pot comunicar. Però no tot a la vegada. Pots ser el partit del Parlem-ne o el partit del No Passaran. Però no les dues coses simultàniament. I aquí és on l’assessor presentaria la dimissió.