Visca Sant Jordi encara que plogui
ACOSTUMATS com estem a discutir-ho tot, a opinar sobre tot i a creure que tenim control de tot, aquests dies noto gent preocupada perquè Sant Jordi cau en dissabte, i ara s’hi ha afegit l’angoixa que podria ploure. Em sap molt greu pels llibreters, perquè la pluja i els calaixos sempre han estat relacionats en negatiu, tret que venguis paraigües. I ja entenc que això pot aigualir alguns plans. Per tant, tota la meva empatia pels damnificats.
Però dit això, a mi, que m’encanta el sol i que en teoria tinc la sort de signar tot el dia, i que per tant podria ser a la llista dels perjudicats, no em fa perdre la son ni que sigui dissabte ni que plogui. Perquè no depèn de mi, i estic enfeinat amb el que sí que en depèn.
Intento dedicar les energies al que puc controlar, i assumir amb alegria -no resignació- que hi ha algunes coses sobre les quals no tinc cap control. No tinc cap possibilitat de fer que Sant Jordi caigui en dilluns, si ho volem celebrar el 23 d’abril i aquest any cau en dissabte. I desconec els rituals perquè surti el sol si ha decidit que vol amagar-se el dia que nosaltres fem festa grossa. De manera que, exceptuant aquest article per buidar el pap i animar-me a mi mateix i si pot ser a vosaltres, trobo que serà millor que acceptem que segur que serà dissabte i que probablement ens mullarem, tard o d’hora, però continuarà sent Sant Jordi, el millor dia de l’any amb diferència. I potser el recordarem per com hem quedat de xops, per qui ens va deixar el paraigua, per on ens vam aixoplugar, o per les pàgines arrugades per sempre d’aquell llibre. I que sigui dissabte vol dir que el dia pot ser més llarg, que no hi ha pressa, i que el 24 és diumenge i potser farà més sol i la festa pot continuar. Estic convençut que serà un dels millors Sant Jordi de la meva vida. I, si plou, faré com qui sent ploure.
