Carta a Charles Aznavour: "El penúltim concert"

Una nit a Cuba em van renyar per demanar l’última copa. Es veu que, per més tard que sigui, sempre has d’actuar com si fos la penúltima. Avui et veurem, Charles Aznavour, mite de la cançó francesa, actuant a Barcelona amb 92 anys, i pensarem que serà la penúltima vegada.

L’esperança de vida d’un home a Catalunya és de 80,25 anys. Això vol dir que la majoria dels que, com tu, van néixer el 1924, avui ja són morts. En queden de vius, segur, però pateixen els problemes físics i/o mentals propis de l’edat; potser no poden viure a casa o, si ho fan, potser necessiten atenció les 24 hores del dia. Entre els poquíssims que als 92 anys conserven la salut, ¿quants n’hi deu haver que puguin exercir la seva professió de tota la vida? Avui les més de 1.500 persones que assisteixin al Festival Jardins de Pedralbes en tindran un al davant.

Un que cantarà, i que ho farà amb l’elegància i la dignitat pròpies d’una generació que està desapareixent. Entre l’admiració per una carrera musical tan longeva i el ridícul de tenir un artista al davant que repapieja hi pot haver una línia molt fina. He vist al canal Arte un concert que vas fer la tardor passada a París, amb 91 anys, i m’ha deixat impressionat. ¿Com pot ser que, amb el temps, perdem gairebé totes les facultats menys la de cantar? “El moment del dia que em trobo millor és quan pujo a l’escenari -deia el Peret els últims mesos de la seva vida-. Començo a cantar i m’oblido de tot”.

Un dia presentava a L’Auditori un acte benèfic on, als 80 anys, actuava Manolo Escobar. Em va commoure veure com el seu mànager, que era entre bambolines, li dictava la lletra de Mi carro. Escobar, des de l’escenari, la sentia per l’orellera i l’anava interpretant amb gran convenciment davant del públic. Havia perdut la memòria, però no les facultats per cantar. Al concert de París ho vas reconèixer abans de començar la segona cançó: “No sóc el mateix: no hi sento bé i no tinc memòria. Per això, necessito teleprompter. No sóc l’únic. Sóc l’únic que ho dic, això sí”.

Aquest vespre Barcelona torna a ajuntar al seu nom la màgica xifra de 92. Amb aquesta edat hi actua l’autor de Que c’est triste Venise i La Bohème. A l’altra punta de món Hatsune Miku, un holograma amb aparença de noia japonesa de 16 anys, omple estadis als seus concerts. La vida és un espectacle magnífic que no deixa mai de sorprendre’ns.

P.D. Martín Pérez, director del Festival Jardins de Pedralbes, recorda quan vas actuar a Cap Roig, amb 86 anys. El dia del concert vas convocar el xofer a l’hotel, a les set del matí. Et vas estar una hora a sa Tuna passejant per l’aigua, amb els pantalons arremangats.