Publicitat
Publicitat

Visca el sistema

Els amics de la tisora

Amb la censura sempre acaben passant coses tontes, o, directament, absurdes. Aquests dies en tenim un parell de bons exemples: d'una banda, el tancament de la sèrie Infidels per part de TV3, que ha suscitat el rumor a internet que es produeix per ordre directa d'Unió Democràtica de Catalunya. L'home eternament més ben valorat als sondejos d'opinió, el senyor Duran Lleida, s'ha afanyat a aclarir que no tan sols és fals que el partit que lidera tingui res a veure amb la liquidació d' Infidels , sinó que ell personalment no ha vist mai la sèrie i ni tan sols sap de què va. Home: si a un l'acusen d'haver censurat una sèrie, el més lògic sembla informar-se, com a mínim, sobre aquesta sèrie, i especialment sobre de què va. Potser per això, Duran explica a continuació que ha comentat el cas amb "alguns amics", els quals no li han "parlat precisament bé dels valors" que transmet la sèrie, de la qual cosa s'infereix que aquests amics poc o molt el deuen haver posat al corrent sobre el seu contingut. Que és de fàcil sinopsi: en realitat es tracta d'un altre culebró, només que una mica més pujat de to. Prou, segons alguns internautes amants de les teories de la conspiració, per haver causat el disgust de la gent d'Unió i animar-los a fer anar la tisora.

Què volen que els digui: sincerament, jo em crec el que diu Duran. Primer, perquè potser hauríem de deixar de torturar-nos amb el prejudici que qualsevol cosa que succeeixi a TV3 ha de venir motivada per obscures i abstruses confabulacions polítiques, tot i que el líder d'Unió aprofiti l'avinentesa per doldre's amargament de la influència -segons ell, massa escassa- del seu partit a la televisió pública catalana. I segon, perquè, en el fons, a Unió segur que no s'escandalitzen amb tanta facilitat: els democratacristians, ja se sap, tendeixen a ser cristians de cintura en amunt i demòcrates de cintura en avall.

Mentre amb Infidels s'esdevé, doncs, la tonteria, tenim per l'altre costat la notícia absurda: la denúncia que la fiscalia de Barcelona ha posat contra Ángel Sala, director del Festival de Cinema de Sitges, per haver projectat la pel·lícula A serbian film en l'última edició del certamen. Pel que sembla, A serbian film combina el gènere gore amb el pornogràfic, i ara la fiscalia -que devia haver acabat de pentinar el gat i no devia saber què fer- imputa a Sala un delicte d'exhibició de pornografia infantil, perquè es veu que el film inclou escenes amb criatures. No dubto que A serbian film sigui un cromo, però si hi ha una cosa estèril i ridícula és atribuir a la ficció la responsabilitat dels mals que ens afligeixen en la realitat (aquest "valors" que tant preocupen als amics de Duran Lleida). Si als fiscals els interessa actuar de debò contra l'obscenitat, poden començar pels continguts d'alguns programes de televisió. I no ho dic per TV3 ni per la sèrie Infidels , sinó pels programes de suposat debat i anàlisi de l'actualitat que es perpetren a molts canals hispànics: allò sí que és gore , i no les pel·lícules de zombis.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT