Publicitat
Publicitat

Un burca que dóna molt de si

No em diran que no és sorprenent i gairebé sospitós que, amb tot el que està passant, aparegui de sobte un burca baixat del cel, mai més ben dit, per provocar una polèmica molt convenient. Va ser l'incansable Jordi Basté qui, com gairebé sempre, es va avançar a tothom i ens va despertar amb l'exclusiva que la conselleria d'Interior estava estudiant un projecte de llei per regular l'ús del burca en els espais públics, fet que va confirmar el no menys incombustible Felip Puig uns minuts després al mateix programa. A partir d'aquí es va desfermar un debat perfecte. Perquè n'hi ha prou amb la paraula burca perquè apareguin de sobte dos bàndols contraposats i irreconciliables: a una banda la comunitat musulmana i Amnistia Internacional, que expliquen el fet cultural, i a l'altra els defensors de l'ordre que apel·len a la dignitat. Enmig, els periodistes que s'esforcen amb gràfics i tota mena d'explicacions a fer-nos veure les diferències entre el nicab, el xador i altres mocadors que apareixen, com els bolets, només quan plou, és a dir, quan hi ha polèmica.

I el més fascinant d'aquest debat és que és gairebé invisible. Fins i tot en llocs tan islamitzats com el Raval és realment complicat veure un burca o alguna de les seves variants més radicals, amb un grau de dificultat més o menys equivalent al de veure un dofí a prop de la nostra costa. Calen, sovint, bastantes hores de paciència per veure'n un sol, aïllat i per cert inofensiu exemple. Diguem que no és impossible, però és poc probable. Ja no vull ni imaginar si algú vol veure un xador espontani a la plaça de Sarrià o a Baqueira Beret, per posar només dues ubicacions extremes: ja es pot esperar tota la vida de braços plegats.

Amb tot això, com és que, de sobte, algú decideix legislar sobre els espais públics amb el risc de crear un conflicte on no n'hi havia cap ni un? Perquè més que preguntar-nos què hem de fer amb els burques, hauríem de preguntar-nos per què el conseller d'Interior inicia -això sí, amb tota la legitimitat- aquest estrany debat. La tàctica em recorda la de Zapatero quan encara estava en forma i ens desviava l'atenció del desgavell de les seves mesures contra la crisi amb una nova llei sobre l'avortament, que era tan inútil com oportuna. Si se li arriba a acudir a ZP, ell també hauria posat un burca a les nostres vides.

Just quan crèiem que la polèmica s'acabava aquí, va i apareix l'alcalde socialista Àngel Ros i dóna suport a Felip Puig, per sorpresa dels seus companys de files. L'alcalde, que ja n'havia promogut la prohibició als espais públics, ha vist també l'oportunitat de guanyar punts en les preprimàries agafat al cavall de l'ordre. Gràcies al burca, Ros marca perfil conservador, obté curiosament l'elogi dels pro convergents i es fa un lloc en les difícils aigües de la premsa central de Barcelona. Tant és així que, alguns dies, més que un candidat a les primàries d'un partit que es diu d'esquerres sembla un cavall de troia que algú ha col·locat a dins del PSC. Realment un burca dóna molt de si.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT