18/4: Acusen Manos Limpias de joc brut

Manos Limpias figura que era una organització justiciera que, des d’una ideologia neofranquista, perseguia als tribunals no tan sols la corrupció, sinó també la dissidència política. Ara sembla que la poden acusar amb fonament de dedicar-se al xantatge. Seria un dels retrats més precisos de l’època que vivim: proclamar que tens les mans netes per practicar joc brut. I té una lectura ideològica. Manos Limpias actuava des de l’extrema dreta. Molt sovint, el pensament autoritari es fa un lloc entre la gent gràcies a la seva enèrgica condemna de la corrupció que hi ha en democràcia. Ho explica molt bé Jonathan Littell quan analitza l’ascens del nazi Léon Degrelle a la Bèlgica dels trenta. I és un factor del creixement de l’islamisme en l’oposició contra els règims laics corruptes al nord d’Àfrica i al Pròxim Orient. A casa nostra seria una frase, que està en el cor de Manos Limpias, davant dels casos de corrupció: això amb Franco no passava. La repugnància davant de la corrupció fa que alguna gent doni crèdit a aquests discursos fins que s’adonen d’una cosa essencial: la corrupció és un fruit bord de la democràcia, però és el tronc del totalitarisme. En democràcia hi ha corrupció. Els règims autoritaris són corrupció.