6/4: Dissabte em vaig enfadar amb el Barça

Vaig tenir la sensació que a la segona part feien un càlcul massa racional. Si anaven a totes contra el Madrid, potser guanyarien o potser no, però en sortirien gastats per a l’eliminatòria amb l’Atlètic a la Champions. En canvi, si aixecaven el peu de l’accelerador, el risc principal era perdre i que s’escurcés en només tres punts una diferència a favor a la Lliga encara prou substanciosa. Com que a hores d’ara el Barça ja no es juga la temporada en els partits amb el Madrid, sinó en els títols, era racional prendre-s’ho amb calma. En canvi, el Madrid, que és fora de la Copa, que té la Lliga molt lluny i que semblava amb poques opcions a la Champions, malgrat la seva fortuna en els sorteigs, sí que es juga la temporada en els partits amb el Barça i va anar a totes. Li va sortir bé i el Barça es va equivocar. Era una aposta racional, però el futbol no és racional. Els partits amb el Madrid són una competició en ells mateixos. I en l’estat d’ànim, el Madrid en va sortir reforçat i el Barça afeblit. No sé si el Barça es va equivocar en el càlcul. Es va equivocar calculant. Això no va de càlculs, ni bons ni dolents. (Tampoc no sé si eren bons: escric abans del partit amb l’Atlètic. El lector sí que ja ho sap.)