26/4: A València hi estan passant coses

En el comportament electoral, en l’àmbit institucional i també en el civil. L’emocionant Homenatge a València de dissabte no és la menor. Més enllà del descrèdit del PP local, en caiguda lliure, està passant en el fons el mateix que ha passat de manera accelerada a Catalunya en els últims anys. Un nombre creixent de persones han anat adquirint, alguns amb decepció, altres amb sorpresa, la sensació que l’estat espanyol no es comporta com l’estat dels valencians. És a dir, com l’estat que ha de defensar els seus interessos materials, econòmics, socials, i l’estat que els pot oferir una identitat pròpia còmoda (encara que sigui per ofrenar des d’ella noves glòries a Espanya). Com ha passat molt a Catalunya i fins a cert punt a les Illes, a València ha caigut la confiança en Espanya tal com és. Això no vol dir que la resposta valenciana sigui la del sobiranisme català i que acabin per confluir. La resposta valenciana és específica, perquè el descrèdit d’Espanya no es produeix per una exportació del model català, sinó per una dinàmica i una lògica valencianes, des de la valencianitat. Vist des de Madrid, això tranquil·litzarà els qui temen el fantasma del pancatalanisme. Jo, d’ells, això em preocuparia encara més.