13/4: Si demà s’aparta Rajoy...
...demà passat Espanya té govern. Ja s’ha vist que Pedro Sánchez no pot formar majoria abraçant a la vegada Ciutadans i Podem ni vol formar-la pactant amb Podem i el sobiranisme català. Ara tot l’empeny a resignar-se a un pacte amb el PP, més o menys edulcorat per la presència també de Ciutadans. Tot, menys una certesa: el PSOE sap que si dóna suport a un govern del PP s’està pràcticament suïcidant. No ho pot explicar als seus votants. Excepte que obtingui alguna cosa a canvi. I aquesta cosa no són quotes de poder, ministeris, cessions programàtiques. Aquesta cosa només pot ser, davant dels seus electors, un trofeu de caça: el cap (polític!) de Mariano Rajoy. Hem fet possible un govern del PP, però ens hem carregat Rajoy. Si el PP regala al PSOE el cap de Rajoy, el PSOE podria donar el govern al PP. Però això no passarà. Rajoy no s’apartarà. Creu que si hi ha eleccions pot arribar a salvar el cap. Si tornem a repartir, pot ser que li toquin cartes millors. En qualsevol cas, aquesta confusió entre política i caça (major), aquesta lògica cinegètica de la política, em sembla poc racional, molt populista, més emocional que pràctica. Què hi farem. Al cap i a la fi ens la vam inventar (i aplicar) a Catalunya!
