20/4: El sobiranisme no va sobrat
Continua sent en aquests moments el tronc de més gruix en el mapa polític català. Però a hores d’ara va just de vots i no va sobrat ni d’autoestima ni de reconeixement exterior ni d’imatge de coherència. Per tant, el sobiranisme, si és realment un subjecte polític, si és un actor de la política més enllà de ser la suma d’actors diversos cadascun amb els seus propis interessos, hauria d’analitzar amb molta fredor i intel·ligència estratègica totes les oportunitats i les amenaces. Per exemple, les possibles noves eleccions espanyoles. Segons com vagin poden reforçar el sobiranisme, de cara endins i de cara enfora, o el poden afeblir. I els resultats poden ser uns o altres segons com es plantegin. El titular sobre qui ha guanyat les eleccions a Catalunya no serà irrellevant.
El debat sobre si se suma més amb candidatures unitàries o diversificades, tampoc. La llàstima seria no saber fer aquest debat amb la fredor necessària i escoltant-ne tots els arguments, segons la seva força i el seu pes, sinó convertir un debat sobre estratègia en una competició interna sobre què li interessa més a cadascú i sobre qui aconsegueix aparèixer com a més pur o més inflexible. I és això, el no debat, el que el sobiranisme no es pot permetre.
