Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

On desar el premi?

Ala contraportada d'ahir, la Bibiana Ballbè parlava amb l'actor Jan Cornet. Té trenta anys i acaba de guanyar un premi Goya al millor actor revelació per La piel que habito , de Pedro Almodóvar. Així, doncs, la Bibiana li preguntava on el tenia, el premi. En Jan Cornet va contestar: "Al lavabo: fa conjunt amb les tovalloles".

Posar el premi que t'han donat per fer d'actor en un lloc poc memorable com el lavabo justament serveix per demostrar que els premis no t'han canviat. Que continues sent el mateix de sempre. En Jan Cornet, doncs, segueix la tradició iniciada per tants i tants i tants artistes que, abans que ell, han tingut aquesta mateixa idea: tenir el premi al lavabo. Perquè tenir-lo a la lleixa de la llar de foc (si tens llar de foc) demostra certa complaença. L'hi has posat perquè els convidats el vegin. Tenir-lo a la cuina tampoc no és del tot pràctic. La cuina és un espai massa entranyable i el guardó t'agafa greix. Una altra cosa molt més divertida és que el tinguis a dins de la nevera, com Timmoty Hutton. Així, quan els convidats agafen una cervesa descobreixen el teu sentit de l'humor.

El lavabo és el lloc semiòticament perfecte. És l'habitació on t'abaixes els pantalons. L'habitació on t'iguales amb la resta d'humans que no tenen un premi com tu. I per això està bé que tothom que trepitgi el teu lavabo vegi l'estatueta i comprengui que ets una persona que et prens a tu mateix amb ironia i sentit de l'humor. I quan la vegi, segurament, farà un somriure trapella i còmplice. M'imagino somriures trapelles i còmplices al lavabo d'en Jan Cornet, però també al lavabo de Kate Winslet, però també al lavabo d'Emma Thompson... I qui sap si, per acabar de quadrar el cercle, a la porta d'algun d'aquests lavabos hi ha aquella inscripció que diu: "Sala de màquines".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT