7/12: Notícies d’Itàlia

VAIG SEGUIR pel 3/24 l’esplèndida compareixença de Renzi després de perdre el referèndum. Al canal de notícies de TVE estaven fent el resum del partit de l’Eibar. Un gol professional i de model de la televisió pública catalana, i també un símptoma. L’opinió espanyola ha tendit a menystenir Itàlia i la seva sofisticada política, en nom d’un complex de superioritat injustificat. A Catalunya sempre hi ha hagut emmirallament en Itàlia. Des d’aquest interès, com afecta el que passa a Itàlia al sobiranisme català? Sensacions ambigües. Una, la reforma constitucional que proposava Renzi era d’inspiració jacobina: més centralització, més poders per al govern de l’estat... El seu fracàs —malgrat el vot a favor de les grans ciutats i dels llocs on havia estat fort el PCI— és una negativa a la recentralització. Segona sensació: la caiguda de Renzi afavoreix Rajoy, que esdevé l’illa d’estabilitat en una Europa convulsa (la gran tradició gallega de perpetuar-se a través de l’immobilisme! Franco, Castro, Rajoy...). Tercera sensació: Europa no es pot permetre més focus d’inestabilitat i exigirà als catalans que negociïn, però també ho exigirà a Rajoy. No fos cas que tinguem un altre problema. Tot el que ve d’Itàlia és suggestiu, però complicat.