18 de desembre: el caminant i el mur

PARLANT del procediment judicial contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, Albert Rivera ha dit que això passa perquè alguns s’entesten a xocar contra un mur. És exacte. No es podria dir millor. N’hi ha alguns que han aixecat un mur (de paper, de moment) entorn d’un Parlament democràticament escollit. I li han dit que no pot passar d’aquest mur. Però un Parlament tancat per un mur és un Parlament limitat, encotillat. La imatge d’una democràcia enclaustrada. I alguns, independentistes i no, en nom precisament de la democràcia, voldrien que el Parlament no tingués mur. Com s’ha fet tantes vegades en tot el món en les lluites per la democràcia, s’entesten a percudir contra aquest mur limitador, a xocar-hi una vegada i una altra, perquè creuen que no hi hauria d’haver mur, que si es decideix democràticament s’ha de poder anar més enllà. Albert Rivera ha trobat la metàfora exacta. Llavors, amb qui hauria d’estar un demòcrata, a favor dels murs o dels qui volen superar-los? Salvador Espriu va escriure un llibre extraordinari, El caminant i el mur, en què es contraposa la imatge del caminant que avança i la paret que impedeix assolir la llibertat. Forcadell ha triat ser a la banda del caminant. Rivera, a la banda del mur.