08/12/2016

9 de desembre: el glamur del franquisme

1 min

UNA TELEVISIÓ està emetent una sèrie basada en una història personal del qui va ser ministre d’Exteriors de Franco, Serrano Suñer. La història personal, en allò que pot tenir de real, podria tenir certament molta força. Malgrat això, la sèrie, d’entrada, és fluixeta, però això no és notícia. El que és notícia és la manera com tracta el personatge i l’època, plena de glamur, creant-ne una estètica sofisticada i globalment positiva. Un temps de misèria, privacions i dolor per a moltes persones encara vives i per als seus descendents directes (vencedors i vençuts) es presenta com un temps de vi i de roses. A Alemanya una sèrie en què l’època nazi hagués estat evocada amb la simpatia incolora, inodora i insípida amb què es tracta aquí el primer franquisme i en què Ribbentrop es presentés com aquí Serrano Suñer hauria estat inimaginable. Crear un imaginari de l’Espanya dels anys quaranta com el de la sèrie és terrible, però el més significatiu és que el projecte hagi pogut acabar realitzant-se, que en el llarg procés d’una producció televisiva complexa ningú s’hagi adonat que això grinyola, que ofèn. No crec que estigui fet expressament (o potser sí). No crec que sigui propaganda. Deu ser pura insensibilitat mineral.

stats