Publicitat
Publicitat

La contra / obladi-oblada

Quimi Portet: "Jo sóc despullat"

Quimi Portet. 53 anys. Home alt, vermell i satisfet. Pell tibant, celles peludes, ulls rodons. Personatge sui generis i músic respectat. Equipament mental imprevisible. Net i lliure; ordenat i generós. Modest i honrat. No és valent, però és audaç. I arriscat. Parla amb ironia fina i sense cap rastre de frivolitat.

Mecànica del cor. Arribo puntual i amb flors; ell, acompanyat de les seves faccions amables, el seu gest insubornable i aquell posat de tiet Miquel impecable: Gràcies, no calia. Has regalat moltes flors a la vida? En moments de grans disfuncions emocionals, he estat un gran comprador de flors, sí. Arrufo el nas i segueixo –m’encurioseix la mecànica del cor–: Ets romàntic? Puntualment. El romanticisme protocolari em fa riure bastant, però riure’s del romanticisme té quelcom de romàntic.


Flors i violes. Enginy fi a primera hora del matí. A fora el dia és clar i glaçat; a dins el casino, la boira, densa i baixa. Entre el fum espès i les cadires molsudes penso que el Quimi és un paio irrepetible que passa irresistiblement desapercebut. És tendre i tímid. Noble i generós. Honrat i amable. I novel·lesc. T’has enamorat molt a la vida? Sí. Què és per tu enamorar-se? És una malaltia deliciosa. Una disfunció emocional amb efectes secundaris agradables. Has patit més o t’han fet patir més? Jo no he patit. A mi l’amor sempre m’ha donat alegries. I et desenamores tant com t’enamores? Sí, amb la mateixa il·lusió. Llavors, amb un rampell d’indiscreció, pregunto: Has tingut moltes dones? Mirada seriosa, somriure inconcret: Bibiana, això és molt personal.


Noses i ronyes. La cara se m’encén i penso que el Quimi és una persona honorable que frena en el moment exacte. La conversa amb ell evita llocs comuns i elimina qualsevol compliment. I tot i que va de debò, no pot evitar fer gràcia. Què és l’humor? Una vàlvula de seguretat que té el raonament humà per evitar tragèdies molt grosses. Hi ha batalles perdudes? Sí. Hi ha moments en què l’humor no salva res. Què et pot fer emprenyar a tu? Les noses indeterminades, la ronya diària. Malgrat aquestes petites molèsties, ets un tio feliç? Sí, tot i que la felicitat es basa en la limitació. No sóc un babau que es pensa que el món es Disneylàndia. Però tot i que la vida aboca a la tristesa, la pèrdua i la decrepitud, a mi encara em guanya la ingenuïtat i la il·lusió. Candor i innocència: Com puc ser feliç? Sabent qui ets. Hi ha gent que necessita fer ioga per saber que no vol fer ioga. I tu saps qui ets? Jo no en tinc ni idea.


Perplexitat i confusió. El Quimi és una persona polida, moralment higiènica i físicament arregladeta. Ets presumit? Amb el vestuari poc. Sóc molt de dutxes. I m’agraden molt les colònies, és un regal que em faig –però sempre amb dutxa prèvia–. Et cuides molt? Ni em cuido ni em descuido. Fas esport? M’agrada molt caminar i anar despullat a l’aire lliure. Perplexitat i confusió. Me l’imagino camp a través en pilota picada i un aire selvàtic. Despullat? Sí. Jo crec que som despullats –tot el que ens posem, ens ho hem comprat–. I és més, crec que no coneixes la gent fins que no els veus despullats.


Em miro de reüll i confirmo la sospita: jersei de llana, pantalons de pana. Per què has vingut vestit avui? Tu em veus amb roba, però jo sóc despullat. Parpellejo i penso que per anar despullat, avui ha vingut molt abrigat. A vegades la vida és més complexa del que sembla. Tu estàs de tornada de tot, oi? En absolut. Quan estigui de tornada de tot ho notareu perquè aniré amb pijama.


Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT