Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Una distància criminal de la realitat

Si fa no fa / a la mateixa hora / que el senyor Neil Amstrong, / astronauta nord-americà, / posava els peus per primera vegada / damunt la superfície de la lluna, / la meva dona i jo, / en pijama, / matàvem a cops d'escombra / un ratolí / que se'ns havia entaforat / a la cambra / a primera hora del vespre / i que fins aleshores / no havíem aconseguit / de localitzar.

Aquest poema de Martí i Pol retrata la distància entre la vida pública i la privada, entre la intimitat i els telenotícies. Ahir em va venir al cap, en versió despietada, quan vam llegir a The Guardian els correus privats de Baixar al-Assad i la seva dona, Asma, datats en aquest any de revoltes a Síria. Si fa no fa a la mateixa hora que comença la massacre dels barris rebels de Homs, Asma lamenta que dues tauletes de nit que li han enviat tenen un dibuix diferent, i reclama a la botiga de Chelsea que el corregeixin. O s'entreté comprant joies i roba per catàleg a les millors boutiques del món. No és important. El que ho és, i us recomano que llegiu a les tres pàgines que hi dediquem, són els dotze mesos de revoltes sagnants. Però aquest contrast, tenir detalls de la indiferència i frivolitat absoluta amb què a casa d'Al-Assad es viu la situació ho posa en un context encara més terrible, ens impacta perquè delata la distància emocional infinita, una capacitat d'evasió que afegeix crueltat al terror.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT