15/10: Colònia

M’HO MIRO CINC MINUTS cada dia per portar-ne bé el compte: les tertúlies nocturnes de la televisió pública espanyola han esdevingut des de fa mesos gairebé un monogràfic sobre Catalunya. Es dediquen a fer hipòtesis sobre què pensen, què senten, què volen realment, què els convé, què faran i què deixaran de fer els catalans... sense catalans. Molt de tant en tant n’apareix algun. Normalment no n’hi ha cap. Ni unionista! Deu ser la mateixa sensació dels micos del zoo: des de fora de la gàbia parlen sobre ells, els analitzen, els interpreten, els observen... però ni els pregunten ni els escolten. En un cert sentit, és la mateixa lògica de l’“A por ellos”. Els catalans són ellos, no nosotros. Però no els deixem ser estrangers. Què hi ha entre ser estranger i ser de la metròpoli? La colònia. La colònia és nostra, però no forma part del nosaltres. Com que és nostra, som nosaltres els qui tenim dret a analitzar-la, interpretar-la i decidir sobre ella. Però com que no forma part del nosaltres, no cal ni escoltar ni preguntar. Diuen molt sovint que Catalunya no pot acollir-se al dret a l’autodeterminació, perquè ha estat reconegut per a les colònies (és més que discutible) i Catalunya no és una colònia. Potser no ho és. Però actuen ben bé com si ho fos.