16/10: Franco al Born

SITUAR DUES ESTÀTUES de Franco a les portes del Born és una decisió política. I per tant s’ha de llegir en lògica política. És evident que la intenció de l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona no és glorificar Franco. Al contrari. Per a mi, la intencionalitat política té a veure amb aquesta nova guerra freda cultural entre el món dels comuns i el món de l’independentisme que governa la Generalitat, i que en tantes coses recorda la vella guerra freda dels vuitanta entre socialistes i convergents. Calia doncs que fos al Born i que fos Franco. És obvi que el Born fa olor de 1714. I, vist des dels comuns, el 1714 és una icona de l’imaginari dels independentistes. En canvi, la lluita antifranquista és considerada pels comuns -diria que sorprenentment- com un patrimoni propi, fins i tot en règim de monopoli (així se li va escapar a una regidora dels comuns). Per tant, posar estàtues de Franco davant del Born és allunyar-lo del 1714 (propietat dels independentistes) i acostar-lo a l’antifranquisme (que consideren propietat seva). Allò tan antic que es fa per marcar territori: imposar a les parets de les cantonades la teva olor, per damunt de l’olor de l’altre, per dir que allò és teu. I que la teva olor sigui tan forta com puguis.