17/10: El PSC i Colau
LES PRIMÀRIES DEL PSC van arribar una mica tard. La lògica amb què es van plantejar ha estat superada pels esdeveniments. En un inici, el principal suport a la candidatura de Núria Parlon com a alternativa a Miquel Iceta neix de la voluntat d’una part del PSC, sobretot del Baix Llobregat, amb magnífiques relacions amb Susana Díaz, de castigar Pedro Sánchez. Iceta és un incondicional de Sánchez. Però les primàries arriben quan Sánchez ja no hi és i aquesta batalla pertany al passat. Per tant, la batalla de les primàries passa a tenir a veure amb la principal preocupació actual dels socialistes catalans: com evitar ser abduïts per la nova esquerra que encarna Ada Colau, que els ha anat mossegant electorat. En aquest sentit, l’opció entre Iceta i Parlon és menys traumàtica. Tots dos havien dit que mantindrien el no a Rajoy, digués el que digués el PSOE, perquè el PSC sap que si dóna la seva abstenció a Rajoy li està regalant l’hegemonia de les esquerres a Colau. En aquest sentit, potser Iceta dóna més garanties. Però en qualsevol cas el veritable front del PSC a curt termini és la frontera amb els comuns. I a l’altra banda, igual. (És una de les claus d’algunes polèmiques sobre la política cultural de l’Ajuntament de Barcelona.)
